COMPARACIÓ I ANÀLISI DE CARTELLS

​

AUTOR: Josep Renau

​

SOBRE L'AUTOR:

Josep Renu va nèixer a València l’any 1907 i va ser una figura desacada dins  l’art combatiu ja que va vincular les seves obres amb la divulgació de missatges de caire social. Les seves creacions van ser cartells i grans murals principalment,marcats per la seva innovació i modernitat amb ús de tecniques com els foomontatges i colage que van donar un gir a l'art cartelliste en aquell moment.

 

Aquest personatge va tractar el reportatge i fooperiodisme dels conflictes del segle XX, com la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la Guerra Civil . Aquest ersonatge va ser una de les tantes figures arístiques exiliades a l'extranger, a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982. Aquest curriculum i circumstàncies en les que va viure van anar amoldant  i pulint la seva tècnica, cosa que es va reflexar a la tregectòria de les seves obres. 

Va rebre influències de les cultures i pensament extranger, però mai va deixar de banda el compromís moral de reflectir el dolor que es patia a la seva Espanya i a altres parts del món. 

Va tractar temes com el capitalisme americà, el cartellsme de la guerra fredaa rusia, el liberalisme de la gens i la dona reflectint tabus del moment i mostrant-los d'una manera cruda i expresiva convinada amb els colors llampants i d'alt contrast entre si. 

El fotomuntatge, el colage, la tècnica d'esprai i la creació d'ombres amb les diverses tècniques van fer de la seva obra tota una pionera i de referència per a altres artistes del moment. 

​

​

SOBRE ELS CARTELLS:

 

Els dos cartells són de Josep Renau. Com es pot veure aquest cartells, son unes de les seves tantes obres les seves obres que tracten l tema de les guerres, lallibertat d'expresió del poble reprimit dirant la guerra. La temàtica politica i l'estil d'aquestes obre es veuen influenciades per l'estil cartellista gràfic soviètic i el constructivisme rus. 

​

El constructivisme rus és el moviment artístic propi de la revolució soviètica, ja que naix com una reacció front a l'anomenat art burgés. Els revolucionaris d’octubre titllen aquest art de formalista, perquè té aspiracions purament estètiques. Per enderrocar aquesta concepció, els constructivistes incorporen la tècnica i la geometria a les seues obres, així com la integració de l’obra d’art en el seu entorn. El que es busca és atendre les necessitats i aspiracions de la societat, no crear bellesa: l’art ha d’estar al servei del poble (socialització de l'art) i no recrear-se en si mateix, perquè això suposaria caure en l’individualisme burgés. Per aquest motiu, els constructivistes són sobretot arquitectes, enginyers, dissenyadors gràfics i industrials, que amb l’exercici dels seus oficis es posen al servei del poble.

En el constructivisme no hi ha emoció ni individualitat, sinó pragmatisme i interrelació. El constructivisme no busca representar la realitat sinó construir una nova realitat.

​

 

Durant la Guerra Civil Espanyola la producció de cartells propagandisticsva ser molt intensa i amb un gran repertori. Com ja se sap hi havien dos bándols a espanya totalment oposaats i que és cconfrontaven, cosa que va donar peu a una diversitat artistica i ideològica molt oposada. El bàndol republicà ressaltava temes com l’educació, la lluita contra el feixisme, la llivertat i rebel·lió d'un poble reprimit, les crides a la solidaritat internacional per rebre suport...

 

La simbologia va jugar un paper molt mportn, tan que fins als dies d'ara encara s'utilitzen i es reconèixen. La falç, el martell represenen la mà d'obra i el treball dur dels treballadors i els colors propis de la bandera republicana s'asocien en els cartells d'una manera que integra tots els simbols per sonar un missatge comú.

​

El bàndol nacional va aplicar símbols militars, catòlics, feixistes els qual reflexen solemnitat, poder, superioritat, domini, control, llei imposada...

​

Al primer cartell es pot veure un pagés amb una eina  a la mà, cantant lluita,rebel·lió, victória. Al segon el protagonista i el seu rol canvia. La brillant imatge del pilot d’aquest cartell pot ser un reflex d’aquest aspecte de la carrera de Renau. El 1929 va ser un dels primers artistes a utilitzar la tècnica del fotomuntatge a Espanya. Va estudiar l'obra de John Heartfield, que es va convertir en el seu artista preferit per la seva actitud política activa i també perquè va afavorir la fotografia pel mitjà més tradicional de la pintura. En una ocasió Renau va dir: "Ahir Goya, avui John Heartfield". 

Ala tècnica dels dos cartells es veu la clara influència que va ebre aquest artista. Trovem als degradats, la superposició d'imatges, la diversitat tipogràfica i de games de colors contrastants entre si.