Visita al MNAC dia 25/09/2019:

​

ORIOL MASPONS, ANTONI FABRÉS I  EL VÍBORA

AL MNAC

 

El pasat Dimecres dia 25 de Septembre vem realitzar una sortida al Mnac organitzada per l'àmbi de fonaments de les arts. L'objectiu d'aquesta sortida va ser conèixer a dos artistes, el seu treball i les seves ideologies, i veure un repertori del Víbora i la seva forma de tractar els diversos continguts que epresaven d'una manera còmica la realitat d'aqell moment.

​

Primer de tot amb el meu grup vem visiarl'exposició fotogràfica "Retrospectiva" d'Oriol Maspons, la qual es trova des del 5 de juliol de 2019 fins al 12 de gener de 2020.

Oriol Maspons i Casades va néixer el 23 de novembre de 1928,  a Barcelona  i va morir el 12 d’agost de 2013, també a Barcelona. és reconegut per haver immortalitzat amb la seva càmara els anys de la Gauche Divine i el Somorrostro de Barcelona. Destaca entre les dècadesdel1950 i 1960 per la seva innovadora forma de fer. Quan era un amateur s'interesva per fotografiar la vida a barcelona, els carrers que li cridaven l'atenció.Durant aquesta època al 1957 es va unir al AFC (Agrupació Fotogràfica de Catalunya). A partir del 1961 tot es va enfocar en el fotoreportatge, el retrat i a la publicitat, sobrett enfocada a la moda. Cal dir que va sestacaren tots aquets àmbits ja que mostra un punt de visa diferent.

Ell defensaba la fotografia amb útilitat, amb aixó ens referim a que ell i no estaba d'acord amb la AFC i la seva idea de la fotografia com a objecte estétic. Això si, el seu ingrés a l'Agrupació de Fotografía de Catalunya i el fet de conèixer al seu director Francesc Català-Roca, qui el va impulsarper que es dediqués  profesionalment. Per seguir els seus ideals va publicar una dura crítica al conservació turística artística a "Salonisme", article publicat en  "Arte Fotográfico" al 1957 i això va ser la causa de la seva expulsió del d'aquesta agupació.  A París es van tractar mestres com Brassaï, Cartier-Bresson i Doisneau i «es va reafirmar en la seva idea que la fotografía ha de ser útil.

​

L'esil de Maspons se situa en les Primeres avantguardes. 

Les seves obres més famoses són:

• Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca (1966)-Portada

• La caza de la perdiz roja de Miguel Delibes

• Arquitectura gòtica catalana d'Alexandre Cirici i Pellicer (1974)

• Arte visigodo en España, de Pere de Palol

• La Universidad de Barcelona, promogut per Fabià Estapé (1981)

• Els barcelonins, amb Xavier Miserachs i Ribalta i Colita (1981)

​

Les seves obres son fetes amb la tècnica de l'exposició fotografica en blanc i negre. A l'exposició es juga amb les mides a les diverses fotografies, cosa que fa fer més notori els detalls de la pel·licula i els diversos objectius que deformaven formes com a la foto de la Torre Eiffel. Maspons amb el pas del temps, l'experiència i el coneixement va camviant la temàtica, pasa de la fotografia més natural a una especifica per modelatge i publicista. 

​

En la meva opinió la visita ha estat molt productiva. He aprés una mica el funcionament de la fotografia instantànea, mecanismes, punt de vista dels fotègrafs de la època i la seva visió artistica respecte l ractament de diversos temes. Personalment m'agrada la fotografia així que penso que és un artista molt arevit per a l'època i el seu treball éss molt pulit i creatiu. L'estructura de la visita ha estat ordenadaperò agués estat millor si fos un recorregut cronològic enre leso bres. 

​

 https://www.museunacional.cat/es/oriol-maspons-la-fotografia-util

https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Maspons_i_Casades

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ANTONI FABRÉS

Exposició d'homenatge i recordatori de l'obra de Antoni Fabrés,  pintor català, el qual amb el temps a estat abandonat i oblidat.

Aquesta exposició també va ser al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a la Sala 64 i les dates de l'exposició són desdel 31/05/2019 al 29/09/2019. 

Aquest artista va néixer el 27 de juny de 1854 a Gràcia, Barcelona i va morir al 1938 (no es sap la data exacta).

Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor oriental molt influenciat per Marià Fortuny, el qual dominava aqueses tècniques perfecament gràcies a la seva pràctica constant. Amb vint-i-un anys  va guanyar una pensió per estudiar a Roma( epicentre artistic del moment)

ciutat per artistes que destacaven. Allà Fabrés es va dedicar al dibuix,

a la pintura i a l’aquarel·la, 3 tècniques amb les que va destacar en

aquella època.

 

quest artista no es pot encasillar en cap moviment específic, ja que va ser una persona molt polivalent, el qual va tractar desde estils orientalistes fins a mosqueters o espadatxins (mítics herois del renaixem fracès) ,  i també va fer obres dins el realisme i el naturalisme, amb una expresivitat critica cap a la societat. Entre molts dels temes que va desempenar, el retrat hiper realista ho dominava molt bé. Sabia marcar les faccions d'una manra realment sutil, creant una sensació de realisme pel volum, contrast, forma i detall. 

​

ALgunes de les seves obres son "El domador de serpientes" i "El suplicio de Prometeo". "Un ladrón, 1883","El estudiante"...

Com he di anteriorment, aquest pintor no es pot definir amb un sol estil, encara que va ser realista i va destacar el l'art nouveau, sobretort va ser orientalista. 

​

 

Aquesta expocisió m'ha semblat molt interesant però molt llarga. M'han sorprés moltes caracteristiques dels cuadres, els detallismes que donaven personalitat al personage amb qualsevol técnica, pintura al oli, acuarela, pastels... Crec que un personatge com aquest no s'ha de'obledar, no ens ho podem permetre com a societat culturalment. Genis com el senyor Fabrés no nèixen cada dia!

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

"EL VIBORA COMIC CONTRACULTURAL"

tiAprofitant la sortida al Manac, venm visiar l'exposició de "El Víbora". Aqesta es trbará al Maac des del dia 21 de Juny al 29 de setembre del 2019.

El Víbora era una revisa de fa 40 anys des de la seva publicació i aquesta exposició preparada pel museu va ser en conmemoració a l'aniversari dels seu autors i de la seva creació. 

Aquesta exposició se centra en la primera etapa de la revista, exactament en els inicis de la

democràcia. Crida molt l'atenció la dispocició i organització de tot, ja que trobem molt recopilatori organitzat per portades, anys,i sagas de cómic divulgatiu i amb comentaris irònics. La sala compta amb un suport audiovisual, al qual es transmet u video on s'expliquen totes les curiositats sobre la creació i desenvolipament de la revista. 

​

​

Als diversos cartells, portades i vinyetes trobem convinació de diferents fonsts caligràfiques,amb colors cridaners i amb missatges humoristics que emeten critiques socals amb diveros tipus d'humor. Tenint en compte que aquesta revista va sortir en una època on la censura, els prejudis i l'ètica social estava plana de tabús, em sembla impresionant que els creadors tinguesin aquesta valentia d'exposar altres temes als convencionals rebel·lant-se contra l'ordre estamentat. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Visita al barri del Born, Barcelona, temporització: 13/06/2019 fins al 13/10/2019

JOSEP RENAU

Aquesa exposició s'anomena" El combat per una nova cultura". Va tenir lloc al mercat del  Born, un espai que es posa al servei public les seves instal·lacions, per tal d'apropar la cultura als iutadans i amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre la memòria nacional. 

 

Josep Renu va nèixer a València l’any 1907 i va ser una figura desacada dins  l’art combatiu ja que va vincular les seves obres amb la divulgació de missatges de caire social. Les seves creacions van ser cartells i grans murals principalment,marcats per la seva innovació i modernitat amb ús de tecniques com els foomontatges i colage que van donar un gir a l'art cartelliste en aquell moment.

 

Aquest personatge va tractar el reportatge i fooperiodisme dels conflictes del segle XX, com la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la Guerra Civil . Aquest ersonatge va ser una de les tantes figures arístiques exiliades a l'extranger, a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982. Aquest curriculum i circumstàncies en les que va viure van anar amoldant  i pulint la seva tècnica, cosa que es va reflexar a la tregectòria de les seves obres. 

Va rebre influències de les cultures i pensament extranger, però mai va deixar de banda el compromís moral de reflectir el dolor que es patia a la seva Espanya i a altres parts del món. 

Va tractar temes com el capitalisme americà, el cartellsme de la guerra fredaa rusia, el liberalisme de la gens i la dona reflectint tabus del moment i mostrant-los d'una manera cruda i expresiva convinada amb els colors llampants i d'alt contrast entre si. 

El fotomuntatge, el colage, la tècnica d'esprai i la creació d'ombres amb les diverses tècniques van fer de la seva obra tota una pionera i de referència per a altres artistes del moment. 

 

 En "American way of life" va fer una sèrie de fotomontatges fent retalls de revistes o fotografies, els quals després elsclassificava i aplicava a les seves composicións. Per a ell els  fotomontatges són un món contradictori i absurd, es a dir, mostra d'una manera estètica temes agradables per a la societat, criticant-les d'una manera clara. 

 

En la meva opinió, aquest artista em va sorprendre, ja que mostra uns inicis o contactes amb el pop art i altres estils modificant-los d'una maneraoriginal.A més m'ha sorprés el fe de que la seva critica i mentalitat era molt modera i semblant a l'acttual tot i que era a un altre tipus de societat més tradicional. Defiitivament s'ha convertit en un del meus arstes preferits  i m'ha agradat conèixer la seva obra i recorregut. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

BILL VIOLA- EXPOSSICIÓ A LA PEDRERA

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més destacats i amb més renom del panorama internacional. Considerat un dels pioners del videoart, utilitza sofisticades tecnologies audiovisuals per explorar i expressar una preocupació constant per la naturalesa de l’ésser humà i la transitorietat de la vida. 

Centrat en qüestions universals com el naixement, la mort, el dolor, la redempció o el pas del temps, el seu treball obre camí als sentits per vehicular sentiments i generar estats d’ànim. En les seves creacions sense paraules la imatge se sent, s’escolta, remou i desvetlla profundes emocions. El moviment alentit i en bucle submergeix l’espectador en un món interior aprofundint en les experiències fonamentals de l’existència per «despertar l’ànima». Les seves obres, d’una intensitat i una bellesa extraordinàries, són úniques i sempre ens commouen.

L’exposició «Bill Viola. Miralls de l’invisible» ofereix un ampli recorregut per la trajectòria de l’artista, que ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia del vídeo al llarg dels darrers quaranta anys, i abasta des d’obres significatives dels seus inicis, com The Reflecting Pool (1977-1979), fins a creacions recents com Martyrs (Earth, Air, Fire, Water), un encàrrec fet per la catedral de Saint Paul de Londres, on s’exhibeix de manera permanent des del 2014. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

-Informació extreta de https://www.lapedrera.com/ca/agenda-activitats-barcelona/exposicions-actuals/bill-viola-miralls-de-linvisible

Ja que no vaig assistir a l'excurció, he fet recerca als blocs dels companys i a la pàgina oficial de la pedrera pel meu compte ja que el contingut és interessant. 

​

​

​

​

​

​

​

 

​
 

​