PRIMER TRIMESTRE

​

1. PETER LINDBERG- FOTÒGRAF 

(Recerca d'informació)

Peter Lindberg (1944-2019)

Fotograf del anys 90’

 

Conegut per les seves memorables imatges cinematogràfiques, Peter Lindbergh és reconegut com un dels fotògrafs contemporanis més influents.

•  Nascut a Lezno (Polònia) el 1944, 

• Va passar la seva infància a Duisburg (Renània del Nord-Westfàlia).

 Va estudiar a l’'Acadèmia de Belles Arts de Berlín a principis dels anys 1960. Recorda aquests anys: "Preferia buscar activament les inspiracions de Van Gogh, el meu ídol, en lloc de pintar els retrats i els paisatges obligatoris ensenyats a les escoles d'art" ...

 

Inspirat en l’obra del pintor holandès, es va traslladar a Arles durant gairebé un any, i va emprendre un viatge d’autopista per Espanya i el nord d’Àfrica. 

• Va estudiar pintura gratuïta al College of Art de Krefeld. Influenciat per Joseph Kosuth i el moviment conceptual, 

• És convidat abans de graduar-se per presentar el seu treball a la reconeguda avantguarda Galerie Denise René - Hans Mayer el 1969.

•  Després de traslladar-se a Düsseldorf el 1971, va dedicar la seva atenció a la fotografia i va treballar per a dos anys assistint al fotògraf alemany Hans Lux, abans d’obrir el seu propi estudi el 1973. Fent-se molt conegut al seu país natal, es va incorporar a la família de la revista Stern juntament amb les llegendes fotogràfiques Helmut Newton, Guy Bourdin i Hans Feurer i es va traslladar a París el 1978. seguir la seva carrera professional.

 

Considerat pioner en la fotografia, va introduir una forma de nou realisme mitjançant la redefinició dels estàndards de bellesa amb imatges atemporals. 

• El seu plantejament i idealització humanista de la dona el separen dels altres fotògrafs ja que privilegia l'ànima i la personalitat. 

• Va canviar dràsticament els estàndards de la fotografia de moda en moments de retoc excessiu tenint en compte que hi ha alguna cosa més que fa que una persona sigui interessant, més enllà de la seva edat. Ho explica: "Aquesta hauria de ser la responsabilitat dels fotògrafs avui en dia per alliberar les dones i, finalment, totes, des del terror de la joventut i la perfecció". La seva visió singular, els presenta en estat pur, "amb tota honestedat", evitant tots els estereotips, ja que privilegia un rostre amb gairebé cap maquillatge, en una barrera que potencia l'autenticitat i la bellesa natural de les seves dones.

 

• Va oferir una nova interpretació de la dona de després de la dècada de 1980 sense prestar gaire atenció a la roba, tenint en compte que: "Si treus la moda i l'artifici, podràs veure la persona real". Lindbergh diu. La periodista britànica Suzy Menkes assenyala que la fotògrafa alemanya és: "Negar-se a inclinar-se a la perfecció brillant és la marca registrada de Peter Lindbergh; l'essència de les imatges que contemplen l'ànima descarada de cadascú, per molt coneguda o famosa que sigui."

 

Lindbergh és el primer fotògraf a incloure una narració en la seva sèrie de moda, la seva narració va aportar una nova visió de l'art i la fotografia de moda. Amb els anys, ha creat imatges que van marcar la història de la fotografia, caracteritzada per un enfocament minimalista de la fotografia postmodernista. 

El 1988, Lindbergh va assolir la seva fama internacional mostrant a una nova generació de models tots vestits amb samarretes blanques que havia descobert recentment i llançat a la seva carrera professional. Un any després, Linda Evangelista, Naomi Campbell, Cindy Crawford, Christy Turlington i Tatjana Patitz, joves models, van ser fotografiats per primera vegada junts per la llegendària portada del britànic Vogue de gener de 1990.

 

El cantant pop George Michael, l’iniciador del moviment de les Supermodels, es va inspirar en les fotografies realitzades per Lindbergh per a Vogue, per crear el vídeo icònic de la seva cançó Freedom 90, seguit de Gianni Versace, marcant l’inici de l’era de la celebritat. -models, que van redefinir la imatge de la nova dona moderna. 

 

Al número de maig de la prestigiosa revista Art Forum, Lindbergh declara en la seva entrevista amb la periodista Isabel Flower que "un fotògraf de moda hauria de contribuir a definir la imatge de la dona o l'home contemporani en el seu temps, per reflectir una certa realitat social o humana. . com de surrealista és l’agenda comercial d’avui en dia per retocar tots els signes de la vida i de l’experiència, per retocar la veritat personal de la cara mateixa? ”

 

• La seva obra és més coneguda pels seus retrats senzills i reveladors, la seva vida morta i les seves fortes influències del cinema alemany primerenc i dels entorns industrials de la seva infància, dansa i cabarets, però també paisatges i espais exteriors.

 Lindbergh treballa amb les marques i revistes de moda més prestigioses des de finals dels anys 70, incloent edicions internacionals de Vogue, The New Yorker, Rolling Stone, Vanity Fair, Harper's Bazaar US, Wall Street Journal Magazine, The Face, Visionaire, Entrevista i W. In. El 2016, Lindbergh va rebre l’encàrrec per tercer cop de rècord per crear l’edició del 2017 del calendari Pirelli, sent el primer a fotografiar-lo més de dues vegades en la cinquantena d’història del calendari icònic. Anteriorment fotografiava les edicions de 1996 i 2002.

 

• La seva obra forma part de les col·leccions permanents de molts museus de Belles Arts de tot el món

 

http://www.peterlindbergh.com/biography

​

(GUIÓ DE PRESENTACIÓ)

(Arnau) Peter Lindbergh

Hola bon dia a tothom sóc Peter Lindbergh, vaig néixer al 1944 a la Polonia ocupada,així que també sóc alemany. Després de seguir els passos del meu ídol Vincent van Gogh he estudiat a l’acadèmia d’art a Berlín, tot i que actualment al 1990 em trobo a París fent una foto que passarà a la història, la portada de la revista Vogue, on apareixen les models: Naomi Campbell, Linda Evangelista, Tatjana Patitz, Christy Turlington i Cindy Crawford.

 

Per comprendre aquesta nova era en la que ens endinsem, la directora de la revista m’ha dit que visualitzi com serà la dècada en la que entrem i jo no penso que és pugui fer amb una sola model. Així que les he agafat a les cinc.

 

(Aran) Christy Turlington: El nostre Peter és considerat un mag del moviment, i és un dels millors fotògrafs contemporanis. Aquesta foto, de la portada de Vogue del gener del 90, ens va catapultar a nosaltres cinc, que érem unes models joves i inexpertes, a la fama. Vam ser les estrelles de les passarel·les de tota la dècada.

 

(Lars) Tatjana Patitz:

Amb aquest treball el nostre Peter va esdevenir el fotògraf més cèlebre i ben pagat del món de la moda. Va fer campanyes per a Louis Vuitton, Giorgio Armani, Dior, Tiffany’s, Gucci i a partir del 92 va ser el fotògraf cap de DonnaKaran NewYork (DKNY) i va fotografiar moltes vegades a Kate Moss, amb qui va mantenir una estreta relació. Però hi ha una història personal darrere tot això, abans d’aquest moment.

 

(Vera) Linda Evangelista: Peter Lindbergh primer es va dedicar a la pintura, i no va descobrir la fotografia fins als trenta anys. Quan es trasllada a Paris (1978) contacta amb el món de l’alta costura fotografiant a models que més endavant es converteixen en estrelles mundials i treballa amb dissenyadors com Karl Lagerfeld o Giorgio Armani.

 

(Alejandra) Cindy Crawford

Es va veure influenciat per Joseph Kosuth i el seu moviment conceptual, que és un moviment artístic que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. 

No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos la idea és l'obra en si mateixa. 

 

(Clara) Naomi Campbell:

Això, en la fotografia d’en Peter es trasllada en que va ser un gran defensor de la bellesa natural. Va retratar amb més naturalisme, aconseguint que les postures naturals i la frescor quedessin representades, per això procurava mostrar a la dona sense maquillatge i amb samarreta blanca.  A més, sempre preferia fer fotos en blanc i negre que en color i, al contrari que els seus companys de professió, no retocava mai les fotos.

 

(Arnau) Peter Lindbergh

A partir del segle XX, em vaig interessar més pel documental. I també passava els estius a Eivissa, on vaig fotografiar a Antonio Banderas, Penélope Cruz o Rosalía, qui ha sigut un dels meus últims treballs. He mort fa dotze dies i em trobareu tots molt a faltar, espero.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

2. ARTS ESPAIALS

(ARQUITECTURA, URBANISME,DISSENY D'INTERIORS I ESCENOGRAFÍA)

​

(Recerca d'informació)

​

URBANISME I ARQUITECTURA:

 

• URB: Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.

• Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d'urbanística com a disciplina científica i d'urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina. -

• És el punt de convergència de diverses disciplines:

{història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura]= interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells.

• Iniciat amb la vida sedentària, l’arquitectura i l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat, retrobables tant en el Neolític europeu (a Xipre, Sardenya, Portugal, Anglaterra,etc) com en tribus amazòniques o de Nova Zelanda o en els kraal de l’Àfrica subsahariana; 

• ¨(FOTO)es caracteritzen per recintes circulars o el·líptics amb grups de cabanes, sense cap ordre aparent o bé disposades segons una rigorosa jerarquia que sovint inclou espais a part o sagrats.

 

Què fa l'urbanista?

L'urbanista és el profesionista que busca solucions, des d'una perspectiva integral, als problemes associats al Creixement de les ciutats, com ara el disseny d'Espais Públics, rescat de Centres històrics, dotació de Serveis Públics, millorament de la vialitat i transport, desarrollo econòmic, Projectes Immobiliaris, entre molts més.

 

Quina és la funció d'un arquitecte?

Un arquitecte és el profesionista que s'encarrega de projectar, construir i reformar edificacions, així com espais urbans. La seva tasca inclou el disseny, càlcul, construcció, direcció, supervisió i assessoria d'una obra per obtenir el màxim profit de la seva inversió.

El seu treball no només involucra aspectes funcionals, sinó també socials, culturals, estètics, econòmics i ecològics. Ells compten amb la formació, l'experiència i la imaginació necessària per dur a terme el projecte arquitectònic. És per això que els arquitectes estan capacitats per executen tasques que d'altra manera tu no sabries encarar, com analitzar estudis de mecànica de sòls i de disseny estructural, programar etapes, procedir amb la normativa oficial, recomanar contractistes, etc.

 

Tant l’urbanisme com l’arquitectura es consideren arts esapacials ja que des de sempre han estat lligades a l’art. Les diverses societats han relacionat modalitats com l’escultura, la pintura els murals a les estructures civils del seu entorn. Els grecs per exemple, donaven molta importancia a la dispocició i ordre de les diverses construccions que en conjunt formaven les seves polis. Estil imitada pels mateixos romas i retomats durant el reneixement (XV-XVI) i neoclassicisme. Al’helenisme es veu clarament la visió de voler embellir les ciutats per tal de mostrar riquesa. Aquest principi continua sent funamental en la nostra societat i nosaltres els urbanistes i arquitectes ens encarreguem d’aixó a més que que tot cumpleixi amb la seva funció correctament. 

 

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0239850.xml

 

FRANK GEHRY

(Toronto, Canadà; 28 de febrer de 1929) és un arquitecte canadenc assentat en Estats Units, guanyador del Premi Pritzker, reconeguda per les innovadores i peculiars formes dels edificis que dissenya.

 Va estudiar en :

• Universidad del Sur de California

• Universidad de Harvard

• Harvard Graduate School of Design

• USC School of Architecture (Bachelor of Architecture en Arquitectura; hasta 1954)

 

Postnmmodeernisme 

• ssegona meitat del s XX comença en els 60’ però s’impulsa als 70’.

• suegeix com a conseqüència del fracás del modernisme, el qual volia produir un món perfecte, racional, planejat i compasiu. 

 

En 1947 se trasladó con sus padres a la ciudad de Los Ángeles y en 1954 se graduó en arquitectura en la Universidad del Sur de California (USC), obteniendo más tarde la nacionalidad estadounidense.1​ Su familia era de origen judío-polaco, con un padre que se dedicaba al comercio de materiales y una madre melómana. Se graduó en la Universidad del Sur de California en 1954 (año en que se cambió el nombre por presiones de su exmujer) de sus estudios de arquitectura y comenzó a trabajar en el estudio de Victor Gruen y asociados en Los Ángeles. Tuvo que ausentarse durante un año para hacer el servicio militar y, a su regreso, fue admitido en la Escuela de Diseño en la Universidad Harvard para estudiar urbanismo. A su regreso a Los Ángeles se incorporó nuevamente al despacho de Gruen.

 

L’ESCENOGRAFIA

 

Què és?

L’escenografia és el conjunt d’elements visuals que formen una escenificació o representació escènica, ja sigui una presentació en viu com en el teatre o la dansa, cinematogràfica, audiovisual o expositiva. Aquests elements es poden presentar de diverses formes:

• Materials com la decoració o l’utillatge

• La il·luminació

• La caracterització dels personatges.

• Videomapatge o video mapping, que consisteix en una tècnica per projectar qualsevol tipus d’imatge virtual en qualsevol tipus de superfície.

 

Què fa un escenògraf?

Doncs, com bé el seu nom indica, l’escenògraf és el resposable de la escenografia, és a dir, de dissenyar els elements visuals d’una escenificació.

L’escenògraf treballa amb el director de d’escena, que normalment és l’últim responsable de l’escenificació.

Normalment, una sola persona s’encarrega de totes les parts de l’escenografia, però depenent de la feina que s’hagi fer o lo difícils que siguin les seves tasques, cadascuna d’aquestes parts pot estar liderada per diferents professionals.

 

Com va sorgir l’escenògraf?

La paraula escenògraf com a tal es comença a utilitzar en la segona meitat del segle XVIII amb l’aplicació de la perspectiva a l’espai escènic. En aquesta època es van conseguir diversos avanços, com l’arquitectura pintada en diferents angles i perspectives de la familia Galli Bibbiena (pionera de l’escenografia), la qual cosa van poder aconseguir gràcies a la evolució de la il·luminació amb la invenció de les llums de candilejas, que eren unes llums que es col·locaven en línia al cantó de l’escenari, de manera que creaven una cortina de llum que és invisible pel públic i fa que l’actor no pugui veure als espectadors.

 

Marià Fortuny i Madrazo:

Va néixer l’11 de maig de 1871 a Granada i va morir el 3 de maig de 1949 a Venècia. Fill del pintor Marià Fortuny i Marsal. Ademés d’escenògraf, va ser pintor i dissenyador tèxtil i industrial. Se li va posar el sobrenom de “Petit Leonardo” degut a la seva capacitat per inventar i a la seva personalitat polifacètica.

En l’àmbit de l’escenografia, és sobretot conegut per inventar un nou sistema d’il·luminació en els teatres, aprofitant l’electricitat, el nou invent de la época. Fortuny va inventar la cúpula Fortuny, que consistia en un ciclorama situat a la part posterior de l’escenari que servia com a teló de fons i com a pantalla que explotava totes les possibilitats de la llum directa. Tenia forma de quart d’esfera (d’aquí cúpula), amb la part còncava mirant al públic, que donava una sensació més real a les escenes que transcurrien a l’aire lliure.

​

https://docs.google.com/presentation/d/1__wC_GAnOCJIZHO3Qi8HbW3JFZsnfXRlKyj-IYdTLPg/edit?usp=sharing

​

3.EFEMÈRIDES- ME AT THE ZOO 15' ANIVERSARI

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ME AT THE ZOO -Alejandra Montoya

 

• Primer video de youtube

• CHAD HURLEY- STEVE CHEN- JAWED KARIM =  Antics empleats de PAYPAL

 

PayPal és una empresa nord-americana fundada el 1998 a Palo Alto, als Estats Units. Pertany al sector del comerç electrònic per Internet que permet la transferència de diners entre usuaris que tinguin correu electrònic, una alternativa al tradicional mètode en paper com els xecs o girs postals.

• Creadors del hosting de video de youtube al Febrer de 2005 internet era totalment diferent a com el coneixem ara i youtube fa revolucionar-ho. 

• Es difícil imaginar com era la worldwide web en aquella època: sense xarxes socials, sense poder enviar missatges instantanis al amics o sense poder publicar res del nostre dia dia als instastories o al snapchat.

• En aquell moment no existia ni facebook ja que aquest va ser accesible per tothom al Setembre del 2006.

• Aquestes circumstàncies  feien dificil l'intercanvi de vídeos i informació instantáneament així que aquests 3 personajes se’ls hi va acudir l’idea de crear una plataforma o tothom penjes videos i a l’hora tothom els pugui veure. L'idea en aquell moment era publicar 3 videos d’una festa a SAN Francisco, però mai s'imaginaven que fins als dies d’avui yotube es una de les plataformes més utilitzades. 

                                                            [VIDEO]

               

• 20 d’Abril de 2005 “ME AT THE ZOO va aparèixer.

• Video de 18 segons 

• Apareix Jawed Karim un del creadors al zoològic de San Diego davant dels elefants.  El video va ser filmat per Jacob “Latviski” un amic de Karim però no estaba gravat expressament per ser publicat. 

 

• Una vegada publicat es va fer viral, cosa que va cridar l’atenció de diverses companyies que van invertir en Youtube com, SEQUOIA CAPITAL i TIME WARNER al igual NIKE,companyia que seguidament va llençar un altre video promocional en el que hi apareix Ronaldinho una estrella del fútbol. Aquest últim video va  arrivar als 1000.000 milions de views= cosa que el va convertir en el primer video viral de l’història. 

 

MÉS INFORMACIÓ A:

https://fivmagazine.es/el-poder-de-youtube-video-influenciadores-en-el-avance/

 

https://www.youtube.com/watch?v=vtxH-RoHnGM = història de youtube

 

https://www.youtube.com/results?search_query=como+se+creo+youtube

​

https://docs.google.com/presentation/d/1kwjzrc7aPxqtuH877Nr9kNa9V8-nwxuYb9AdJJd6Ksk/edit?usp=sharing